Bildumaren zerrendara itzuli Idazle beraren beste lanak


LIBURUARI BURUZKO
KRITIKAK

 

 

MUJIKA MAISUAREN JAKINDURIA

 

        Belle Epoque garaian bi umore mota egiten ziren Donostian: betikoa, sagardotegietakoa, eta berria, Kasinokoa. Lehen multzoko barregina xelebrea zen eta bertsoetara iristen ahal zen, bigarren taldekoa ospetsua zen eta prentsaren eta are liburuaren ohorea jasotzen ahal zuen. Baziren kasinotarretan umore biko arrain batzuk, euskaldunak izaki jende xehearekin zirtoka jardutea maite zutenak. Hauetarikoa genuen Gabriel Maria Laffite sportman abokatu alkate administrazio zibileko buru lehen hezkuntzarako ordezkari erregerena.

        El maestro amablemente nos mostró las diversas labores de sus alumnos, que estaban bien, pero observamos que aquellos muchachos hablaban todos vascuence y apenas castellano. «Querido amigo, le dijimos. Toda su labor es muy meritoria, pero no basta con que los chicos hablen su lengua materna que no deben olvidar, sino que necesitan aprender además el castellano, imprescindible el día de mañana para su vida». «¿Qué me dice V., que no les enseño castellano?» replicó vivamente. «Ahora va a verlo»; y dirigiéndose a la clase interpeló en esta forma: «Castellano, primer curso: Zatarain, Illarramendi, Mendizábal, adelante». Avanzaron tres chicos del campo, un poco asustados.

        El maestro amablemente les dijo: «belarra», «el hierba», respondieron los tres alumnos; «choriya», «el pájaro»; «burniya», «el hierro»; traducían al español las palabras vascas del profesor. «¡A retirar!» añadia éste. Cuando se fueron los rapaces, Múgica, que así se llamaba el original pedagogo, volvió a gritar: «Castellano, segundo curso: Arana, Urdampilleta, Lecaroz y Mendigorría», destacándose los interpelados de la masa anónima. «Vamos a hacer una oración atiba», dice el profesor. «Fijaros bien, atiba». «El gallina de Aguinaga hase huevo», exclama uno de los alumnos, de cabeza de naranja. «Bien está», comenta el maestro; «ahora vuelta al pasivo». «Huevo te hase el gallina de Aguinaga», añade el examinado. «Perfectamente», replica Múgica.

        Eta ikertaldia egitera azaldutako jaunek ezer esan ahal izan baino lehen —zinez gertatua izan edo Laffite jaunak aldeanismoz jantzia, ez du ardura handirik—, hizkuntzen estatusa erakutsi zien Mujika maisuak, euskaldunen bizitzan ezinbestekoa zena eta ez zena zerk zuen trenkatzen.

        «Vea usted si cumplimos o no con el ley vigente!».

        Gaztelania legeak dakar, gaztelaniak legea dakar.

        Euskara ez da ahanztera uztekoa, baina ez du legearen beharrik.

        Hiriburura itzuli zirenean Parte Zaharreko sagardotegiren batera joko zuten Club Nauticon afaldu aitzin, eta larreko eskola hartatik ekarria zuten pieza komikoa erakutsiko zuten algaraka euskaldunen artean.

        Gaztelania guti egitea ez baita legezkoa.

Gabriel María Laffitte. «La lección de castellano en la escuela rural». Aspaldiko gauzak. Cosas de antaño. Primitiva Casa Baroja, 1936

 

 

 

© cc-by-sa Koldo Izagirre

 


www.susa-literatura.eus