NAFARROA ETA NAFARRAK 2

 

        Hizkuntza mintzaileena da lur honetan horretan hartan.

        Zuzenago esatearren, (edozein hizkuntza) hitz egiten duenaren ondarea da (munduko edozein) hizkuntza, gizakiak gizakiari begiramena eta elkartasuna zor diola adostu genuenez geroztik.

        Que todos los navarros no hablen euskera no quiere decir que el euskera no sea patrimonio cultural de todos los navarros, de toda la humanidad.

        Kendu zaienen, galdu dutenen, ikasi nahi luketenen, seme-alabek jakin dezatela nahi dutenen ondarea ere bada euskara hor han hemen, Nafarroan. Eta baliteke galdu izana lapurreta bezala sentitzea, edo extirpazio:

        ¡Que nos arrancan la lengua!

        ¡Que nos roban nuestro canto!

        Y hasta mis versos son versos

        que traduzco al castellano

        Yo aprendí a decir padre

        mas nací diciendo «aitá»,

        no acierto con el idioma

        justo para mi cantar.

        Moskun zegoela, Euskal Herriaz minabar —pequeña patria mía—, «Orozco» idatzi zuen Blas de Oterok, tituluaren azpian «Heuskara, ialgi adi canpora! Heuskara, habil mundu guzira! Etxepare'k» zeukala aipu gisa.

        Baliteke euskara gizateria osoaren ondarea izatea, salbu eta navarro batzuena.

Juan Kruz Lakasta. «High politic». Diario de Noticias, 2009-09-27

www.noticiasdenavarra.com

Gabriel Celaya. «Sin lengua». Rapsodia euskara. Biblioteca Vascongada de los Amigos del País, 1961

Blas de Otero. «Orozco». Que trata de España. Ruedo Ibérico. Paris, 1964

 

 

 

© cc-by-sa Koldo Izagirre

 


www.susa-literatura.eus