Poesia kaiera
Poesia kaiera
Oscar Milosz
itzulpena: Patxi de Vicente Arbeloa
2025, poesia
64 orrialde
978-84-19570-40-6
Oscar Milosz
1877-1939
 
 

 

Udazkeneko kanta

 

Entzun ezazue haizearen hotsa gauean,

Haizearen hots zaharra, haizearen hots goibela,

Hildakoen madarikazioa, bizidunen sehaska-kanta...

Entzun haizearen hotsa.

Jada ez dago hostorik, ez fruiturik

Ortu suntsituetan.

Oroitzapenak ezdeusa baino gutxiago dira, lekutan daude itxaropenak.

Entzun haizearen hotsa.

 

Zure tristeziak oro, o ene Samindua, hutsalak dira.

Ahanztura bihozgabeak elurra ari du maltzurki

Adiskide eta maitaleen hilobien gainean…

Entzun haizearen hotsa.

Uda-puskak ordekaren haizeari darraizkio;

Zuen oroitzapenak oro, nahigabeak oro

Sakabanatuko dira Denboraren ekaitz isilean.

Entzun haizearen hotsa.

 

Sonatina bat da aldi batez zuretzat,

Egun zenduena, antzinako gauena...

Ahantz ezazu, bizi izan baita, lekutan baita.

Entzun haizearen hotsa.

Amets egitera joanen gara bihar, Egungoaren

Hondakinen gainean, presta ditzagun samintasunezko eleak,

Egunero gezurra dioen damuarenak.

Entzun haizearen hotsa.

 

Chanson d’automne

Écoutez la voix du vent dans la nuit, / La vieille voix du vent, la lugubre voix du vent, / Malédiction des morts, berceuse des vivants... / Écoutez la voix du vent. / Il n’y a plus de feuilles, il n’y a plus de fruits / Dans les vergers détruits. / Les souvenirs sont moins que rien, les espoirs sont très loin. / Écoutez la voix du vent. // Toutes vos tristesses, ô ma Dolente, sont vaines. / L’implacable oubli neige sinistrement / Sur les tombes des amis et des amants... / Écoutez la voix du vent. / Les lambeaux de l’été suivent le vent de la plaine ; / Tous vos souvenirs, toutes vos peines / Se disperseront dans la tempête muette du Temps. / Écoutez la voix du vent. // Elle est à vous, pour un moment, la sonatine / Des jours défunts, des nuits d’antan... / Oubliez-là, elle a vécu, elle est bien loin. / Écoutez la voix du vent. / Nous irons rêver, demain, sur les ruines / D’aujourd’hui ; préparons les paroles chagrines / Du regret qui ment quotidiennement. / Écoutez la voix du vent.