CAP D'ANY

 

Ha marxat el temps de les illusions.

Ha marxat les flors,

les fulles del faig

i els empleats que a dos quarts de dotze de la nit

recullen els escombralls.

 

Caminant pels carrers de la ciutat vella

se me n'han marxat

els desigs d'amor de cossos forts i gràcils

com pomes roges,

i entre brossa i porqueria

camino a empentes i rodolons

perdut en aquests carrers:

esglaiat pel soroll de les fulles

com si el vent xiulés al bosc,

com aterrit en recerca de refugi

quan anuncia pluja sobre un cim rocós,

com si el meu cor estigués sagnant

i plorant sol i boig.

 

Doncs la meva mare al migdia,

d'una manera directa

com ho fa sempre,

de sobte m'ha preguntat

si tenia algun amor,

o perspectives de casar-me,

i li he contestat amb una mentida.

 

Doncs m'ha dit

que la vida és curta i passa de pressa,

que els raigs del sol

es moren aviat

i l'aigua dels rierols s'agosta ràpida,

a mesura que passen els anys

i els deserts s'estenen.

 

I amb por i fred

m'emborratxe

entre escombralls i brutícia

mentre els treballadors que arrepleguen la brossa

es van allunyant.

 

 

 

© Andolin Eguzkitza
© de la traducció: Manel Alonso / Andolin Eguzkitza

 

www.susa-literatura.eus