ISLÀNDIA
Volent abastar la llum
se m'han enrampat
els braços,
doncs com si fossin corbs,
o gralles potser
al meu voltant estan grallant.
Si algun dia
abans que la mort em faci la última visita,
si mussitant
amb els seus becs bruts
no m'han desfet encara,
si no m'han esquarterat,
cridaré
i ploraré
perquè són els meus amics,
abans que res
els companys de plaer i de tranquil·litat deu
i les arrels pregones,
la falguera, la neu,
la rosada,
el vent del nord i el plugim,
els salzes,
els ulls verds
i els cossos bruns,
les roques ablanides per la molsa,
Islàndia,
Larrañe i
Jerusalem.
Els bocins d'ànima que he deixat
a Xile, Alemanya
i Califòrnia,
les estacions de Vivaldi,
els poemes de Machado...
Aquell dia,
si encara no m'han mort
amb odi i bava,
cridaré
i ploraré.
ISLANDIA
Argiari heldu guraz / zurrundu egin zaizkit / besoak, / erroiak bailiren / edo agian belatzak, / kalakaz baitabilzkit ene ondoan. // Egun batez / herioak bere azken bisita egin baino lehen / esaka, / beren moko lohiez / ez banaute desegin / oraino, / laurdenkatu egin ez banaute, / heiagora eginen dut / eta nigar, / adiskideak dauzkadalako / oroz lehen / plazerkide eta ekurutasun-sorburu, / eta erro sendoak, / iratzea, elur eta / ihintza, / iparraizea eta bisutsa, / sahatsak, / begi berdeak eta / gorputz beltzaranak, / goroldioz leunduriko harkaitz latzak, / Islandia, / Larrañe eta / Jerusalem, / Txilen, Alemanian eta / Kalifornian utzi ditudan / arimapurrak, / Vivaldiren urtaroak, / Machadoren poemak... // Egun horretan, / hil egin ez banaute / herraz eta adurrez / oraindik / nigar eginen dut eta / heiagora. |
© Andolin Eguzkitza
© de la traducció: Manel Alonso / Andolin Eguzkitza