L'ARA
Com el calor ardent
dels deserts.
Com el fred fins a trenc d'alba
de mitjans de febrer
als camps de Nebraska
inamovible i sense límits.
A tall d'arbres esvelts
abatuts per esmolats llampecs,
llançats en el sòl, mancats de saba,
morts per la fam.
I així i tot, et tinc tan sols a tu,
doncs l'avenir encara no ha arribat
i ja ens ha abandonat el passat,
a tu, estimat,
única llum de l'horitzó,
móra negra
que pot els llavis humitejar-me,
a tu, estimat,
única herba medicinal.
Permet-me que estimi el teu bell cos,
permet-me que unim els nostres cors
perquè puguem ser feliços,
per poder sadollar-nos de plaer,
d'anhels, de figues tendres, de maduixes fresques,
perquè sense passat i sense futur
puguem morir de fam de l'un per l'altre.
ORAINA
Eremu latzetako bero kiskalgarriak / lakoxea. / Nebraskako zelaietan / egunsentirainoko hotza bezala / otsailaren erdian, / mugezin eta langarik gabeko. / Tximist zorrotzak abaildutako zuhaitz / lirain antzo, / lurrean etzanda, saparik ezaz / goseak hilda. // Hi haut haatik bakarrik / geroa ez baita heldu / eta iraganak baikaitu ja abandonatu, / hi maitea, / hodeiertzaren argi soila, / ezpainak busti diezakizkidan / masusta beltza, / hi maitea, / sendabelar bakarra. // Arren, utz iezadak heure gorputz ederra maitatzen, / utz iezadak geure bihotzak estekatzen / izan gaitezkeen zorioneko, / ase gaitezkeen plazerrez, / irritsaz, piko bigun, mailuki urtsuez, / iragan eta etorkizunik gabe, / hil gaitezkeen elkarren gosez. |
© Andolin Eguzkitza
© de la traducció: Manel Alonso / Andolin Eguzkitza