la carretera
a la gasolinera han quedat
les promeses tardanes
i torna a moure's la carretera
l'aigua cau pel vidre
portem els llums encesos al migdia
a mesura que ens apropem creixen les distàncies
embolicats entre senyals de trànsit i línies blanques
creient que en l'anar i venir resideix la llibertat
en un mateix cotxe portem direccions contràries
com una pestanya torta
l'asfalt se m'ha ficat al ull
és més fàcil relliscar en terra mullada
© Xabi Borda