Però non mi destar

No entris ara. Perd-te / per la grava cruixenta / i tristament rosada. / Vés poc a poc. Atura’t / a mirar com són ertes / les fulles del llorer. / No cerquis les taronges / de color massa franc. / Prefereix els ridículs / bambús, com espinades / d’insectes folls o inhàbils / que han mort clavats en terra. / Fixa’t en coses rígides / i en esquemes. Els feixos / vulgars de ratlles blaves: / això són bancs. Rodones / mortes: són els monyons / dels plàtans del camí. / Deixa passar tres hores, / i pots entrar. Ja veus / tot el que ha quedat: / els cendrers més que plens / i la meitat dels vasos / bruta de roig de llavis. / Aquí han viscut, i tu / no hi eres. No t’han vist / cap gest, no t’han sentit / dir res. Serveix-te un gin. / No vulguis gel: tot fos. / Pots seure, atiar el foc, / i creure que han viscut.