Estirada al llit estret del pavelló groc de les clíniques perfumades  d'èter, els ulls, junt a la por de morir, ens mostraven l'acceptació de la mort. Sentíem que l'hora de l'últim calfred arribava apressada, destruint al seu pas creences, eixuts desigs, criteris, tota resta de fe.

        Vèiem contínuament, a la sala d'espera de les infermeries, gent vella que  duia roba esportiva amb la inscripció

        Just Do It

antigues dones de sa casa que es mustien en inútils escarafalls, éssers  vergonyants que mostraven el seu assentiment en inútils borborigmes, antics i vigorosos conductors de ramats que ja mai s'aixecarien de la seva cadira. Érem testimonis desesperats de la fi del món.

        I quan arribàvem a la plaça, un vell ens saludava alegrement sacsejant-se  el penis abans de cordar-se els pantalons després d'orinar a la pujada dels til.lers.

        Era la mort qui deia Just Do It?

  © Itxaro Borda
   © itzulpenarena: Montserrat Abelló / Koldo Izagirre