Però
els adolescents enamorats
ja no ofeguen les sabates al capvespre
les parelles no tasten els núvols
en paperines fetes de diaris vells
les noies de les monges ja no es copien els meus poemes
a la llibreta de francès
a les bobines del teu cabell
ningú no es despulla sota la pluja
i allà.
lluny,
els homes beuen foc
en vasos de nit

sota aquella altra pluja
sota les ombres segades dels arbres eixorcs
en el blau rebentat de les converses d'amor
en la cursa molla dels nostres crits
en l'illa nua que no és capvespre
a les fronteres del cel no inflades pels reactors
en l'alè glaçat del sofriment
en la pobra biografia de dos quarts de vuit
en el record que ha caigut damunt l'asfalt
en la mirada imberbe del kamikaze
en la mar plena de les nostres sangs
a la finestreta de l'autobús sense retorn
sota aquesta altra pluja
els nostres ulls es besen


© Koldo Izagirre
© itzulpenarena: Josep Daurella


www.susa-literatura.eus