DOS ANYS DESPRÉS DE LA MORT DELS PARES
Han passat ja dos anys
des que moriren, l'un rere l'altre,
els meus pares,
en silenci,
com si el temps d'aquests dos anys anés fugint-se'n,
llarg, ple d'oblits,
i a un el deixés anorreat
com un fort cop de vent.
Han passat ja dos anys
i quants més n'hauran de passar no ho sé,
tants com els de la meva vida,
i com els de la nostra germana gran,
i els del nostre germà petit
per tal com ells són l'alfa i l'omega
del nostre temps.
Han passat ja dos anys
des que caigueren els murs que ens voltaven
i moriren els pares,
a poc a poc, amablement,
com era el seu costum,
i gràcies a Déu
sense massa dolor,
igual que a la tardor se'n van les fulles,
o es donen comiat els amics
després d'haver passat plegats
un vespre memorable.
Han passat ja dos anys
des que els pares moriren
i des que ens mantenim vivint
amb tota l'energía de la mort.
© Andolin Eguzkitza